En l’anterior entrada al Blog “Ja no puc més…” La Síndrome del cuidador cremat. Part I, vam explicar en què consistia aquesta síndrome que afecta als cuidadors no professionals de persones en situació de dependència.
Com tota síndrome presenta un quadre clínic amb simptomatologia (en aquest cas) a nivell psicològic, nivell físic, nivell social, nivell econòmic, derivat de la situació d’estrès crònic al que es troben sotmesos. Per més detalls veure l’entrada anterior.
Explicàvem també que hi ha diferents estressors que tenen una implicació negativa en l’estat del benestar del cuidador, que poden ser relacionats amb la persona dependent, del mateix cuidador o a factors externs com la xarxa social de la que disposa.
Dotar els cuidadors d’eines i estratègies que els permetin afrontar les
difícils situacions que poden aparèixer al llarg de la cura,
minimitzarà el risc de patir la síndrome, incrementant així la percepció d’èxit.
Les senyals d’alerta que cal tenir en compte
Saber identificar les senyals d’alarma que precedeixen les alteracions de la sobrecàrrega permetrà demanar ajuda i intervenir amb la suficient antelació, i el que és millor, permetrà no haver d’arribar al moment en que solucionar-ho sigui més complicat.
Com cuidador o cuidadora convé estar atents a si es presenten un o diversos dels següents símptomes:
* Cansament i pèrdua d’energia i vitalitat, son excessiva
* Aïllament
* Augment del consum de beguda alcohòlica, tabac i/o fàrmacs ansiolítics o hipnòtics
* Problemes de memòria, dificultat per concentrar-se
* Desinterès per les activitats que abans es gaudien i les persones
* Augment o disminució de la gana
* Irritabilitat i disgustos freqüents i sense motiu aparent
* Canvis freqüents d’humor o d’estat d’ànim, nerviosisme, tristesa, frustració
* Problemes en el lloc de treball
* Problemes en la família
* Un tracte despectiu o vexatori cap a la persona que es cuida
Si vostè és cuidador d’una persona depenent i s’ha sentit identificat amb aquest llistat, seria convenient que demanés assessorament a un professional.
Com millorar l’estat del cuidador amb sobrecàrrega?
Hi ha un seguit d’indicacions totes elles encaminades a facilitar una millora de la sobrecàrrega del cuidador. A més d’aquest seguit d’indicacions que comentaré a continuació, hem de tenir present que existeixen altres recursos quan un mateix no es veu capaç de millorar la seva situació, com per exemple acudir a un psicòleg.
* Acudir a un professional que proporcioni una atenció integral a les famílies i cuidadors de les persones en situació de dependència com també aquestos últims, permetrà rebre un suport a tots els nivells.
* Visitar el treballador/a social de referència permetrà conèixer quins recursos per familiars i cuidadors hi ha a la comunitat i també resoldre dubtes a nivell administratiu.
* Aprendre a demanar i acceptar ajuda pot semblar difícil al principi, ja que quan s’assumeix la responsabilitat de cuidar una persona depenent es tendeix a pensar en la necessitat de ser autosuficient. De totes maneres, la orientació i suport que es pot rebre, minimitza els efectes negatius d’aquesta.
* Delegar algunes de les responsabilitats que es tenien abans, facilitarà la tasca actual.
* Aprendre a dir no si no es pot, no hem de voler complaure a tothom.
* Fixar-se objectius petits i realistes, permetent així poder assolir-los de manera més fàcil.
* Organitzar-se el temps i marcar-se prioritats.
* No sentir-se culpable per no ser el “cuidador perfecte”, fem el que podem i ningú n’és de perfecte.
* Si no es pot canviar la situació, podem intentar canviar el que aquesta ens fa sentir i pensar. Donar-li un nou sentit que no sigui dolorós.
* Mantenir-se en contacte amb amics i familiars ajuda a no desvincular-se a nivell social.
* Buscar i dedicar-se temps cada setmana. Procurar menjar i dormir bé.
* Explicar la situació al metge de capçalera i fer revisions periòdiques.
* Compartir despeses amb la resta de familiars donarà un descans a l’economia domèstica.
Les conseqüències positives de la cura
Malgrat el seguit de desajustos dels que s’ha parlat fins ara, la cura d’un familiar depenent pot aportar conseqüències positives, que omplen i ajuden a tirar endavant.
Podem sentir-nos molt satisfets pel que fem, sentir plaer per ajudar a l’altra persona, sentir-se útil o millor dit indispensable, incrementa la confiança i acceptació de nosaltres mateixos i millora també l’autoestima. Una altra conseqüència positiva de la situació de cura és el sentiment de mestratge que desenvolupa el cuidador, doncs passa a ser un expert de la cura i les atencions prestades.
Per tant i donant un cop d’ull a la situació actual, en la que es posa de manifest que un percentatge altíssim dels cuidadors de persones dependents, presenta la Síndrome del cuidador, és vital i d’alta prioritat trobar la manera de facilitar informació i formació a aquestes persones.