La culpa és un sentiment que fins a cert punt és adaptatiu ja que ens ajuda a mantenir les relacions personals, a no ser impulsius i a tenir empatia amb els altres. Tot i així, hi ha ocasions en les que pot ser exagerada, no tenir un motiu real o sentir-la massa sovint. És en aquests casos en els que s’ha de trobar la manera de superar-la per que és un sentiment força destructiu i un obstacle en el camí cap al nostre benestar.
D’on prové el sentiment de culpa?
Es forja en la infància quan també ho fan les normes socials i el sentit del bé i el mal. És una manera de mantenir l’ordre públic, familiar i relacional. Per tant el seu origen és social, de fet pràcticament totes les cultures del món fomenten el sentiment de culpa quan una persona no actua com està ben vist que es faci. A partir d’aquí cada sistema familiar té una manera de viure la culpa i és així com s’educa als fills.
Quan ens sentim culpables?
Sol aparèixer quan sentim que estem fent mal a altres persones i aquest sentiment ens ajuda a redirigir la nostra actuació, per deixar de fer-ho i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Per això deia al principi que es adaptatiu sentir-se culpable per què hi ha certs casos en que està justificat. Altres vegades però és desadaptatiu i no tindrà altra funció que fomentar el nostre malestar. Per exemple quan estàs bé i ets feliç, però et sents culpable de que els altres no ho siguin. En aquest cas probablement hauràs après que la felicitat dels altres és més important que la teva.
La culpa irreal
En alguns casos no hi ha una justificació a aquest sentiment (per exemple quan X no depèn de nosaltres), és quan és més perjudicial i desagradable. Tan gran és la seva força que pot arribar a controlar la voluntat d’una persona, i de fet, les persones que són manipuladores la fan servir per aprofitar-se dels demés.
Les persones que necessiten una constant aprovació per part dels altres, acostumen a sentir-se més culpables i amb més malestar. A més a més per partida doble: si la persona fa una cosa que no serà aprovada (encara que no sigui res dolent) es sentirà culpable. Però per altra banda i amb afany d’agradar als altres, si fa el que s’ajusti al desig dels altres estarà deixant la seva pròpia elecció de banda, pel que altre cop se sentirà culpable.
I com podem vèncer el sentiment de culpa?
Busca les causes de la culpa i actua en conseqüència. Sentir-nos culpable ens permetrà aprendre dels nostres errors per no tornar a cometre’ls.
Assumeix la teva part de responsabilitat. Moltes vegades, en la base de la culpa es troba la creença de que podem controlar-ho tot, però en realitat el grau d’incertesa que existeix és altíssim i hi ha molts factors que escapen dels nostres dominis.
Analitza la situació: Fins quin punt el teu comportament o les teves paraules hi han influït? Què podries fer per evitar-ho? Ho has fet de manera conscient o inconscient? En moltes ocasions no tenim la responsabilitat al 100% del que ha passat.
Accepta l’error i transforma’l en aprenentatge. El passat, passat està. No el podem canviar però si que podem transformar el present i el que encarà està per arribar. Tots ens equivoquem, hi ha persones que cometen errors més grans i d’altres menys greus, però lo verdaderament important és no passar-hi més cops. En comptes de sentir-te culpable, destina les teves forçes a intentar arreglar el mal que has fet. I si l’error no es pot arreglar, no et queda altra que seguir endavant amb la certesa de que no et tornarà a passar.
Disculpa’t. A vegades una disculpa sincera pot ser molt alliberadora. És “de cajón” però molt sovint no es fa perquè costa acceptar el propi error i sobretot, reconèixer-ho davant de l’altre. La comunicació és bàsica. Explica-li com et sents.
Perdona’t. És el pas més complicat però és bàsic per seguir endavant. Als meus pacients a vegades els dic que quan els vingui la culpa, imaginin que tenen un nen petit dins seu i es diguin el que li dirien a ell. Segur que no el recriminarien constantment perquè això faria créixer aquest sentiment desagradable i no ajudaria en res. Tracta’t com si fossis un nen petit que necessita comprensió i suport.
Si el teu sentiment de culpa es massa fort i no pots superar-lo encara que ho intentis encarnissadament, busca l’ajuda d’un psicòleg. L’ajuda d’una persona aliena al teu entorn, que no et jutjarà i que comprèn que equivocar-se és humà i que tots tenim les nostres “misèries”, et farà veure les coses des d’un altre prisma i t’ajudarà a perdonar-te.